Vaig llevar-me, vaig posar-me les sabatilles, vaig anar al lavabo, la meva mare en va donar un petó i una abrasada pels meus 18 anys. Em va portar un pastis amb 18 espelmes, quina il·lusió em va fer, i de regal aquella cosa que a mi em feia tanta il·lusió, unes bambes Nike i una capsa amb tots els meus records i els de la meva família.
Em va trucar tot el mon a casa, felicitant-me pel meu aniversari. Per dinar la meva mare va fer un menjar especial, i a les 4 de la tarda ja m’estava picant a casa el meu amic, el Beto. Vaig acomiadar-me dels meus pares i el meu germà i vaig baixar. En Beto en va donar una abrasada i en va dir que l’acompanyés. Anàvem direcció al barri, i jo li preguntava que on anàvem i ell em deia a un lloc molt especial. Vam arribar al Turó de la Peira el nostre barri, justament a les taules on sempre estem. Quan vam arribar van sortir tots els meus amics cridant-me i felicitant-me, jo no sabia que dir ni que fer. Em vaig quedar bocabadat.
dimecres, 1 de juny del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
Generador de cartells
Activitat:
Elabora i penja cinc imatges diferents (amb el text corresponent) utilitzant les web que s'han indicat.
Elabora i penja cinc imatges diferents (amb el text corresponent) utilitzant les web que s'han indicat.
Els missatges dels cartells
A partir d'aquesta web, fes una llista dels diversos missatges que pot transmetre un cartell. Tot i que a la web no hi és, explica quina funció tenen i busca exemples de cadascun, diferent dels exemples que es dónen a la web.
Els cartells es poden agrupar segons la finalitat del seu missatge. Poden ser institucionals, de servei públic, culturals, d'opinió, polítics, anunciadors d'espectacles, comercials, festius ...
Els cartells es poden agrupar segons la finalitat del seu missatge. Poden ser institucionals, de servei públic, culturals, d'opinió, polítics, anunciadors d'espectacles, comercials, festius ...
El llenguatge de les lletres
ACTIVITATS
A partir d'aquesta web, analitza i comenta què expressen cada un dels tipus de lletres que es presenten.
Indica quines són les "famílies de lletres" i posa alguns exemples.
LLUITA
La lletra de pal sec: Indica actualitat, dinamisme, mecanisme, força, indústria... És funcional i de fàcil lectura.
La lletra romana: Expressa sobrietat, art, classicisme, solera, solemnitat...
La lletra negra: És indicada per ressaltar el poder, la força... o alguna cosa de pes
La lletra fina: Expressa conceptes de suavitat, debilitat, elegància i luxe.
La lletra cursiva: Idea de dinamisme, velocitat, moviment...
LA CURSIVA MAJÚSCULA: És símbol de dinamisme.
LA LLETRA MAJÚSCULA: Es fa servir en titulars, encapçalaments, etc. o per a ressaltar una part del text. La seva lectura és més difícil que la de les lletres minúscules.
La lletra minúscula d' estil romà: Indica conversació, frase, xerrameca...
Els tipus de lletres
Lletres amb serif (família romanes)
Es caracteritzen per portar el pal principal de la lletra una terminació que li fa com de suport i s' anomena serif.
Exemples: Tipus Times,Garamont, Didot, Bodoni, Serifa, Courier...
Es caracteritzen per portar el pal principal de la lletra una terminació que li fa com de suport i s' anomena serif.
Exemples: Tipus Times,Garamont, Didot, Bodoni, Serifa, Courier...
Lletres de pal sec (família grotesques)
Vol dir que el pal principal de la lletra no porta cap terminació, o sigui, que no té serif.
Exemples: Tipus Futura, Arial, Avalon, AvantGarde.
Vol dir que el pal principal de la lletra no porta cap terminació, o sigui, que no té serif.
Exemples: Tipus Futura, Arial, Avalon, AvantGarde.
Lletres angleses o manuscrites (família itàliques o cursives)
Són lletres generalment inclinades i que imiten l' escriptura a mà.
Exemples: Tipus Campaign, English, Brochure, Staccato...
Són lletres generalment inclinades i que imiten l' escriptura a mà.
Exemples: Tipus Campaign, English, Brochure, Staccato...
Lletres decorades (família ornamentals)
Són lletres decorades (disfressades) per a potenciar el que es diu. En aquest cas, el titular fa pensar en lletres modernistes. Es fan servir en alguns cassos només la inicial per encapçalar el paràgraf.
Exemples: Tipus Busker, Algiers, Adelaide...
Són lletres decorades (disfressades) per a potenciar el que es diu. En aquest cas, el titular fa pensar en lletres modernistes. Es fan servir en alguns cassos només la inicial per encapçalar el paràgraf.
Exemples: Tipus Busker, Algiers, Adelaide...
Quin és / són els tipus de lletra que prefereixes per a les activitats escolars? Per què?
I per als documents o missatges personals? Per què?
La lletra que prefereixo es la CALIBRI, perqué es una lletra simple, presentable, bonica i m'agrada. I per als documents també utilitzo la mateixa.
Busca un cartell on la tipografia triada tingui un paper important i significatiu. Fes-ne un comentari i penja'l al teu blog.
Història dels cartells
ACTIVITATS
Comenta, de la presentació anterior, com es va utilitzar el cartell entre els anys 20 i 40 del segle XX i la relació amb els pintors i arquitectes de l'època.
Comenta també les diferents funcions dels cartells.
Després de caure la Primera Guerra Mundial el cartells van passar a ser propaganda. Els cartells més antics no cridaven tant l'atenció però el missatge que portaven captivava molt.
Durant els anys 20 i 30 arriben nous estils artístics sobre els cartells, com el cubisme o el surrealisme.
Gracies al cinema mut, augmenten els cartells per a pel·lícules.
Els cartells de la postguerra s'adapten i es refinen a les tendències anteriors.
Els cartells s'utilitzen per informar al públic o per fer propaganda.
Comenta, de la presentació anterior, com es va utilitzar el cartell entre els anys 20 i 40 del segle XX i la relació amb els pintors i arquitectes de l'època.
Comenta també les diferents funcions dels cartells.
Després de caure la Primera Guerra Mundial el cartells van passar a ser propaganda. Els cartells més antics no cridaven tant l'atenció però el missatge que portaven captivava molt.
Durant els anys 20 i 30 arriben nous estils artístics sobre els cartells, com el cubisme o el surrealisme.
Gracies al cinema mut, augmenten els cartells per a pel·lícules.
Els cartells de la postguerra s'adapten i es refinen a les tendències anteriors.
Els cartells s'utilitzen per informar al públic o per fer propaganda.
Els cartells - Breu història
ACTIVITATS
1. Llegeix atentament el text.
2. Explica breument què és un cartell.
És un material gràfic que transmet un missatge, està integrat en una unitat estètica formada per imatges que causen impacte i per textos breus. Ha estat definit per alguns estudiosos com "un crit a la paret", que atrapa l'atenció i obliga a percebre un missatge. També es pot definir com un xiuxiueig que, lligat fortament a les motivacions i interessos de l'individu, penetra en la seva consciència i l'indueix a adoptar la conducta suggerida pel cartell.
En conclusió, és un material gràfic, la funció és llançar un missatge a l'espectador amb el propòsit que aquest ho capti, ho recordi i actuï en forma concordant amb el que suggerit pel propi cartell.
En conclusió, és un material gràfic, la funció és llançar un missatge a l'espectador amb el propòsit que aquest ho capti, ho recordi i actuï en forma concordant amb el que suggerit pel propi cartell.
3. Penja en el teu blog un cartell de Chéret, un de Toulouse-Lautrec, un de Steilen i un de Muchá. Comenta breument els temes que tracten i les similituds i diferències entre ells.
Cartell de Chéret
Cartell de Toulouse-Lautrec
Cartell de Steilen
Cartell de Muchá
dijous, 31 de març del 2011
Relat 2 - Minut / Minuto
Era una noche de verano. Hacía un calor insoportable. Estaba con mis amigos en una plaza del barrio emborrachándonos todo lo que podíamos. Cada dos minutos me servía un vaso. Yo ya no podía beber más, mi cuerpo me decía que parase de beber. Todos mis amigos estaban igual que yo, medio muertos en el suelo. Lo mejor de aquella noche fueron las risas gratuitas que nos pegamos. Parecía que esa noche prometía. Fuimos todos a la playa a las 3 de la mañana, andando desde el barrio. Tardamos dos horas en llegar, con la borrachera y lo lejos que estaba tardamos la vida en llegar hasta la playa. Cuando llegamos nos tumbamos todos los que íbamos, ocho que no lo he dicho antes. Alberto se levanto y corrió directo a la playa, mientras corría se iba sacando la ropa i se caía al suelo cada dos por tres. Se tiro de cabeza al agua y empezó a nadar hacía el fondo del mar. Me levanté yo y vi que se habían quedado todos dormidos y también que Alberto no estaba mire hacia el mar y vi que se había convertido en sirena.
diumenge, 20 de març del 2011
Anàlisi d'una presentació
Activitat 1. Què has après amb la presentació anterior? Me informat sobre slideshare, com s'utilitza aquesta aplicació
Activitat 2. Busca en la web del slideshare una presentació d'un tema que t'interessi i que tingui un mínim de 20 diapositives. Penja-la al teu blog de classe i comenta els següents elements:
Del Fut 7 Al Fut 11 -Quines idees i com les presenta?
L'enseñament i entrenament del futbol 7. Etapes que hi ha que recorrer en l'enseñament del futbol 7.
Ens explica quines aventatges te jugar al futbol 7 i perquè el recomana.
L'enseñament i entrenament del futbol 7. Etapes que hi ha que recorrer en l'enseñament del futbol 7.
Ens explica quines aventatges te jugar al futbol 7 i perquè el recomana.
-Hi ha moltes dades numèriques? Com es presenten?
Gairebé no n'hi ha.
-Com és el llenguatge utilitzat? Quin tipus d'oracions utilitza? Has detectat errors ortogràfics o d'expressió? Analitza el llenguatge tenint en compte els elements destacats en l'entrada anterior (Com fer una presentació)
Es un llengutje més bé estandar. Utilitza frases llargues. No he detectat cap error ortogràfic.
Es un llengutje més bé estandar. Utilitza frases llargues. No he detectat cap error ortogràfic.
-Les imatges són originals? De quin tipus? Hi ha abús?
No, son com dibuixos en blanc i negre. No hi ha abús
-Hi ha gràfics? Com són? Van acompanyats de text?
No hi ha grafics en tota la presentació
-Fes una valoració global de la presentació analitzada.
Doncs jo que se bastant futbol, em sembla que aquesta presentació te bastant de raó en tots els aspectes que parla. M'ha agradat bastant i a més he aprés algunes coses noves.
Doncs jo que se bastant futbol, em sembla que aquesta presentació te bastant de raó en tots els aspectes que parla. M'ha agradat bastant i a més he aprés algunes coses noves.
COM FER UNA PRESENTACIÓ
Exercici: Resumeis amb les teves paraules què és una presentació, com s'ha de fer l'exposició, quin llenguatge cal utiltzar i quins elements hem de tenir en compte.
La presentació és el procés mitjançant el qual disposa de contingut d'un tema per a una audiència.
Una presentació és una forma d'oferir i mostrar informació de dades i resultats d'una investigació. És utilitzat, generalment, com a suport per expressar els resultats d'una investigació doncs amb la presentació es disposa d'un contingut multimèdia que d'una referència sobre el tema i ajudi a explicar les dades obtingudes d'una investigació. Una presentació pot portar textos, imatges, vídeos i arxius d'àudio.
Una presentació és una forma d'oferir i mostrar informació de dades i resultats d'una investigació. És utilitzat, generalment, com a suport per expressar els resultats d'una investigació doncs amb la presentació es disposa d'un contingut multimèdia que d'una referència sobre el tema i ajudi a explicar les dades obtingudes d'una investigació. Una presentació pot portar textos, imatges, vídeos i arxius d'àudio.
Has de utilitzar un llenguatge més culte que col·loquial, i només has de utilitzar un idioma.
Relat 1 - Viatjar...
Un ratolí va sortir de casa per primera vegada. Lo primer que es va trobar va ser un gall, i al veure’l amb aquell bec tan afilat, aquella cresta tan vermella i aquells esperons, li va entrar tanta por que s,en va anar corren a amagar-se.
Es va quedar amagat darrera una pedra, sense sortir, asta que no va veure al gall molt lluny. A la poca estona va veure un gat caminant sobre un teulat i va dir:
-Que elegant que sembla! Quins ulls tan brillants, quin cabell tan suau i quins bigotis!
Quan va arribar a casa, li va contar a la seva mare com li va espantar el primer el primer animal i que encantador li va semblar el segon. La seva mare molt enfadada li va cridar:
-Petit ignorant! No et fiïs mai de les aparences! L’animal de la cresta vermella que et va semblar tan terrible, es un gall, un animal molt pacífic. Però el de la cara amable que et va semblar tan bondadós es un gat, el nostre pitjor enemic.
-Menys mal que no et va veure , perquè sinó t’hagués mandat un viatge que ja no estaries aquí. Es va quedar amagat darrera una pedra, sense sortir, asta que no va veure al gall molt lluny. A la poca estona va veure un gat caminant sobre un teulat i va dir:
-Que elegant que sembla! Quins ulls tan brillants, quin cabell tan suau i quins bigotis!
Quan va arribar a casa, li va contar a la seva mare com li va espantar el primer el primer animal i que encantador li va semblar el segon. La seva mare molt enfadada li va cridar:
-Petit ignorant! No et fiïs mai de les aparences! L’animal de la cresta vermella que et va semblar tan terrible, es un gall, un animal molt pacífic. Però el de la cara amable que et va semblar tan bondadós es un gat, el nostre pitjor enemic.
-Menys mal que no et va veure , perquè sinó t’hagués mandat un viatge que ja no estaries aquí.
dimecres, 16 de març del 2011
Cómic en moviment
ACTIVITAT
Amb una mica més de temps i reflexió que la tira anterior, elabora tres (com a mínim) còmics en moviment de tres escenes cada un; selecciona aquell que més t'agradi i penja'l al teu blog. Els altres dos envia'ls per correu a la professora.
Amb una mica més de temps i reflexió que la tira anterior, elabora tres (com a mínim) còmics en moviment de tres escenes cada un; selecciona aquell que més t'agradi i penja'l al teu blog. Els altres dos envia'ls per correu a la professora.
Elaborem còmics on line
ACTIVITAT
De les següents webs proposades, elabora tres tires còmiques (com a mínim) utilitzant webs diferents. Pots fer algunes proves abans, però cal que t'esforcis a ser creatiu en els temes tractacs i correcte en l'ortografia.
Has de penjar-los a la teva web. Si no et permet guardar l'arxiu, captura la imatge amb qualsevol dels programes de tractament d'imatge
De les següents webs proposades, elabora tres tires còmiques (com a mínim) utilitzant webs diferents. Pots fer algunes proves abans, però cal que t'esforcis a ser creatiu en els temes tractacs i correcte en l'ortografia.
Has de penjar-los a la teva web. Si no et permet guardar l'arxiu, captura la imatge amb qualsevol dels programes de tractament d'imatge
Comic 1
Comic 2
Comic 3
diumenge, 13 de març del 2011
Elements d'un còmic
ACTIVITAT.
A partir de la següent presentació, enumera i defineix tots els elements a tenir en compte en l'elaboració d'un còmic, comenta els diversos tipos de "globus" o "bafarades" ("bocadillos" en castellà), els diferents plànols possibles, els angles de visió, ...
Explica la importància dels dos elements bàsics del còmic: el text i la imatge.
També pots ajudar-te consultant els "Aspectes tècnics" de la web que ja has consultat en una altra activitat.
A partir de la següent presentació, enumera i defineix tots els elements a tenir en compte en l'elaboració d'un còmic, comenta els diversos tipos de "globus" o "bafarades" ("bocadillos" en castellà), els diferents plànols possibles, els angles de visió, ...
Explica la importància dels dos elements bàsics del còmic: el text i la imatge.
També pots ajudar-te consultant els "Aspectes tècnics" de la web que ja has consultat en una altra activitat.
dijous, 3 de març del 2011
PERSONATGES DE CÒMIC
Activitat 1. Tria un personatge de còmic americà, un d’espanyol, un de franco-belga i un de japonès (de qualsevol època). Comenta’n la breument les particularitats, els temes que tracta, el públic a qui va adreçat i dóna les dades conegudes sobre el o els autors de cadascun d’ells.
Spiderman (americà)
Motadelo y Filemon (espanyol)
Tintín (franco-belga)
Son Goku (japonés)
Spiderman (americà)
Motadelo y Filemon (espanyol)
Tintín (franco-belga)
Son Goku (japonés)
Activitat 2. Comenta quins d’aquests personatges han esdevingut després dibuixos animats i quina difusió i èxit han obtingut?
dijous, 24 de febrer del 2011
EL CÒMIC
1. Com definiries tu el còmic?
Es una historia que es narra en forma de vinyetes i el text surt en forma de bafarades en les mateixes vinyetes.
2. Busca alguna definició de còmic, anota-la tot posant-hi la referència d'on l'has trobat i compara-la amb la teva.
Seqüencia de vinyetas o representacions gráfiques que narren una história mitjançant imátges i text que apareix tancat en una bafarada.
Definició de còmic
Seqüencia de vinyetas o representacions gráfiques que narren una história mitjançant imátges i text que apareix tancat en una bafarada.
Definició de còmic
3. Resumeix la historia del còmic que trobaràs en aquesta pàgina, i aquesta web (abans cal que treguis el so o bé et posis els auriculars) o bé en aquesta web.
és inevitable nomenar els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulles de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romans commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els que, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i fins i tot les primitives pintures rupestres. A aquests exemples citats es poden afegir algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu. Però potser els antecedents més propers a la historietes siguin les Auques i Auca, destinades fonamentalment a satisfer les necessitats d'instrucció de nens i adolescents. Aquestes publicacions, que van començar a editar a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il lustracions, encara que, a diferència de la historieta, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats. No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura. La historieta (que neix gairebé al mateix temps que el cinema) aviat desenvoluparà la seva particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o tímidament inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situació i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'han d'incloure, gairebé des del principi, en globus o entrepans, la seva particular forma, així com la grandària i dibuix de les lletres, constitueixen, per si sols, tot una manera d'expressió independent. L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió. Inicialment aquestes historietes tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica).
és inevitable nomenar els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulles de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romans commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els que, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i fins i tot les primitives pintures rupestres. A aquests exemples citats es poden afegir algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu. Però potser els antecedents més propers a la historietes siguin les Auques i Auca, destinades fonamentalment a satisfer les necessitats d'instrucció de nens i adolescents. Aquestes publicacions, que van començar a editar a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il lustracions, encara que, a diferència de la historieta, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats. No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura. La historieta (que neix gairebé al mateix temps que el cinema) aviat desenvoluparà la seva particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o tímidament inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situació i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'han d'incloure, gairebé des del principi, en globus o entrepans, la seva particular forma, així com la grandària i dibuix de les lletres, constitueixen, per si sols, tot una manera d'expressió independent. L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió. Inicialment aquestes historietes tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)