Un ratolí va sortir de casa per primera vegada. Lo primer que es va trobar va ser un gall, i al veure’l amb aquell bec tan afilat, aquella cresta tan vermella i aquells esperons, li va entrar tanta por que s,en va anar corren a amagar-se.
Es va quedar amagat darrera una pedra, sense sortir, asta que no va veure al gall molt lluny. A la poca estona va veure un gat caminant sobre un teulat i va dir:
-Que elegant que sembla! Quins ulls tan brillants, quin cabell tan suau i quins bigotis!
Quan va arribar a casa, li va contar a la seva mare com li va espantar el primer el primer animal i que encantador li va semblar el segon. La seva mare molt enfadada li va cridar:
-Petit ignorant! No et fiïs mai de les aparences! L’animal de la cresta vermella que et va semblar tan terrible, es un gall, un animal molt pacífic. Però el de la cara amable que et va semblar tan bondadós es un gat, el nostre pitjor enemic.
-Menys mal que no et va veure , perquè sinó t’hagués mandat un viatge que ja no estaries aquí. Es va quedar amagat darrera una pedra, sense sortir, asta que no va veure al gall molt lluny. A la poca estona va veure un gat caminant sobre un teulat i va dir:
-Que elegant que sembla! Quins ulls tan brillants, quin cabell tan suau i quins bigotis!
Quan va arribar a casa, li va contar a la seva mare com li va espantar el primer el primer animal i que encantador li va semblar el segon. La seva mare molt enfadada li va cridar:
-Petit ignorant! No et fiïs mai de les aparences! L’animal de la cresta vermella que et va semblar tan terrible, es un gall, un animal molt pacífic. Però el de la cara amable que et va semblar tan bondadós es un gat, el nostre pitjor enemic.
-Menys mal que no et va veure , perquè sinó t’hagués mandat un viatge que ja no estaries aquí.
El teu text té 392 paraules. Et recordo que havia de tenir de 150 a 200 paraules.
ResponElimina